“Un despertador pot ser detonant d’una mort sobtada”

Volem compartir amb vosaltres la contra de La Vanguardia d’avui dijous 12 de novembre. Jennifer White, una metgessa d’urgències i especialista en mort sobtada ens parla de la seva experiència en aquest camp. A continuació, trobareu transcrita la entrevista.

 

Jennifer White, metgessa d’urgències, especialista en mort sobtada

“Un despertador pot ser detonant d’una mort sobtada”

Tinc 38 anys. Vaig néixer a Nova York i visc a Minnesota. Sóc urgenciòloga a la clínica Mayo. Estic casada i tinc quatre fills, Emma (12), Samuel (9), Logan (7) i Harper (5): dos d’ells porten el gen relacionat amb la mort sobtada. Sóc molt liberal, sense deixar de ser cristiana

Què és la mort sobtada?

La mort sobtada i inesperada d’algú sa, fins i tot esportista

És molt freqüent?

Cada quatre dies a Espanya mor així un jove menor de 25 anys.

Què els falla per morir així?

El cor, a causa d’un gen que els ha provocat una alteració, una arítmia.

A quines edats hi ha més casos de mort sobtada?

Des del naixement fins la maduresa, en funció de quan s’expressi el gen causant

Si la causa un gen, s’hereta, no?

Sí, encara que en alguns casos el gen roman silenciós. I en d’altres s’expressa amb la síndrome arítmica, que no dóna símptomes.

I què provoca que el gen s’expressi?

És una qüestió multifactorial, no ho sabem. En aquest cas, qualsevol detonant… pot desencadenar una mort sobtada!

Quin detonant?

Un esforç, un sobresalt, un ensurt, una sorpresa… Encara que sigui una sorpresa agradable: estàs veient arribar la persona anhelada que estimes… i et mors!

Sona terrible.

Avui sabem que moltes morts de trànsit es deuen a la mort sobtada prèvia del conductor, que provoca després l’accident viari.

Com se sap si ha estat mort sobtada?

Una anàlisi de sang del cadàver revela l’activitat del gen que va alterar el cor

Quins altres casos ha documentat?

Persones que se’n van a dormir i ja mai no es desperten, obrers que treballaven en una bastida i cauen… Vas pel carrer i pots caure fulminat, mort, de sobte! A mi mateixa em va passar a l’hospital on treballava.

Va patir una mort sobtada?

Sí. Sortosament, estava al millor lloc del món per salvar-me: en uns segons em van desfibril·lar. I per això avui sóc aquí!

Què li van fer?

Una descàrrega elèctrica amb un aparell desfibril·lador: va estimular-me el cor, va tornar a bombar sang i així vaig ressuscitar.

Porta vostè el gen, doncs?

Ho vaig descobrir llavors, Gràcies a això he entès que la meva mare va morir també de mort sobtada, i per això he sotmès a anàlisi els meus dos fills: dos d’ells, Sam i Logan, han heretat el gen i la síndrome arítmica: corren risc de mort sobtada. Els altres dos, no. Des d’aleshores promoc que es facin proves…

A qui?

Als nens. I a totes les famílies en les quals hi hagi hagut un cas de mort sobtada: la meitat dels seus familiars hi estan exposats!

Com canvia saber això la vida quotidiana d’una família?

Jo tinc un desfibril·lador a casa, i si surto amb els meus dos fills sempre en porto dos, de desfibril·ladors. I n’hi ha també a l’escola, on tots els professors estan ben informats per actuar ràpidament.

Ràpidament què vol dir?

En segons! Cada minut que transcorre després de l’atac al cor es redueix un 10% la possibilitat de sobreviure.

Fer esport és desaconsellable per a aquestes persones?

Segons el tipus d’arítmia poden convenir algunes restriccions, com ara no nedar.

I evitar sobresalts, em deia.

Sí. En les simulacions d’incendi a l’escola, per exemple, abans que soni l’alarma, treuen als meus fills al carrer. Hi ha hagut casos de mort sobtada pel so d’un despertador al matí!

Ostres! Despertar per morir…

Qualsevol emoció, encara que sigui dolça, o pujar a la muntanya russa d’un parc d’atraccions, pot fer detonar una mort sobtada

Vostè sobreprotegeix els seus fills?

Reconec que és difícil evitar-ho… És dur saber que el teu fill pot morir en qualsevol moment. Se’m queda adormit al llit al matí i jo penso el pitjor!

Com ho viuen, ells?

És dur parlar de la mort a un fill… En alguns casos, en l’adolescència, ells pensen: “Pel que em queda de vida…”, i s’extralimiten. És delicat, vaig parlant-n’hi a poc a poc… Ja ho saber tot de desfibril·ladors, com un diabètic de la insulina. Jo porto un desfibril·lador automàtic implantat.

Com és això?

El meu electrocardiograma diu que el meu cas comporta un risc superior a la mitjana: és aconsellable que el porti implantat.

Què ens aconsella per combatre els casos de mort sobtada?

Formació mèdica, bons especialistes amb molts pacients i fer electrocardiogrames als nens per detectar arítmies i determinar el gen, i molta informació i desfibril·ladors a les escoels, parcs, estadis, mercats, gimnasos…

Com ho porta, vostè?

Des que em vaig salvar, em sento afortunada d’estar viva: quina sort! Ho aprofito per evitar una mort sobtada als meus fills, per gaudir-ne cada dia, per informar tothom… La vida m’ha donat una oportunitat, i jo li somric, la visc plenament, perquè sé com n’és de fràgil, la vida.

 

Article: Victor-M Amela – La Contra de La Vanguardia de Dijous, 12 Novembre 2015

Fotografia: Àlex Garcia

By | 2018-07-02T10:31:11+00:00 novembre 12th, 2015|Desfibril·ladors, Premsa|0 Comments

About the Author:

Leave A Comment

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies